No hi ha juny que no tinguem una paraula amb la lletra H… Per què? Doncs, perquè, com és tradicional, premiarem al nostre campionat la millor jugada amb aquesta lletra, així que estigueu atents! HAL és la manera baleàrica de dir halo, primera persona de l’indicatiu del verb halar. Aquest …
Com amb el nostre amic QUER, tornem a parlar-vos d’una pedra… En aquesta ocasió, del PENY o penyal, que és una penya aïllada. Si estem en un indret amb molts penys, direm que és penyalós o que estem a un penyalar. O, si es tracta d’una zona plena de penyes, …
Més d’una vegada tots hem utilitzat QUA per a treure’ns la Q en una partida de Scrabble en català… Però sabem d’on prové? Per si algú pensava que era l’onomatopeia del crit dels ànecs o alguna cosa així, els he d’informar que no: ve de l’expressió llatina “sine qua non” …
L’arç és un tipus d’arbust. Hi ha l’arç blanc, el negre, el de sant Josep o del Japó, el groc… Un lloc ple de d’arços s’anomena arçar/s o arçosa/es. Sense sortir de la botànica tenim l’arçot/s, que és un arbust molt espinós, i l’arça o la barça, que és un …
Tots volem tenir vocals al faristol. Tres o quatre són ideals, de vegades es poden fer scrabbles fins i tot amb cinc o sis vocals… però, si us plau, que totes no siguin la i! Quan ens trobem dues o tres is, acostumem a fer alguna petita paraula que ens …
Que horrible és trobar una J (de bona puntuació, però difícil de posar), una U (una de les vocals amb menys tirada) i una B (a la que mai trobem un bon lloc on posar-la) al teu faristol!!! Ep! Espera! I si fem un JUB (o aljub)? Actualment, no és …
Comencem l’any recordant els nostres amics de més avall del Sènia, com ja vàrem fer fa un temps amb ÇO. Sovint parlem dels nens i nenes… Que al País Valencià són xics i xiques o xiquets i xiquetes. XIC és una paraula curta i molt senzilla d’usar i amb una bona …
Arriba desembre i ens ve al cap una cançó: vint-i-cinc de desembre… HUM, HUM, HUM!!! Bé, ara sense bajanades, volem parlar de les onomatopeies, que tenim molt poc treballades… HUM pot tenir un doble significat: per una banda; mostra desconfiança, reticència, dubte o incredulitat; per l’altre, la fruïció o el …
Acabem de tornar de Vilafranca i ja ens conviden a Vil·la Flora… Quants cops no heu dubtat com és correcte, VILA o VIL·LA? Per aclarir conceptes, aquí teniu unes ràpides definicions, que no són poques! Vila/viles: població que no arriba a ciutat però té més habitants que un poble. Vil·la/vil·les: …
Com ja vàrem dir en l’article anterior, el català i el castellà són idiomes molt propers i en els seus verbs sovint dubtem fins a quin punt ho són. Òbviament, les conjugacions ja representen un altre assumpte, però hi ha una multitud d’infinitius comuns. Us deixem una petita mostra d’infinitius …