Scrabble i mitologia catalana

Us convidem a descobrir paraules de la mitologia catalana que podreu utilitzar en una partida de Scrabble!

Les cultures d’arreu del món tenen força coses en comú: paraules, costums, cuina… i un cert imaginari col·lectiu.

Gegants, elfs, trols, fades, dimonis, bruixes… qui més, qui menys, en té algun d’aquests a les seves rondalles populars. I el folklore català no n’és una excepció.

A les cases antigues i velles masies, podem trobar-hi petits éssers que enreden i fan la guitza… són esperits entremaliats, follets, familiars, barruguets, barrufets, dimonis boiets, donyets, nans, gnoms, homenets de colzada… A cada zona tenen la seva manera d’anomenar-los i són millor o pitjor considerats.

També s’hi relacionen els més treballadors de tots: els menairons, petits, diablons o martinets, que són capaços de fer molta feina… o no deixar-te tranquil si no els hi encomanes res!

Amb la nostra tradició cristiana, és inevitable referir-se al dimoni amb mil noms diferents: cucarell, en Banyeta… Les ànimes, animetes o bubotes també ens visiten, sobretot la nit de Tots Sants.

Des dels temps dels antics romans amb els seus sacerdots harúspexs, que estudiaven les entranyes dels animals sacrificats, per conèixer el futur, hem tingut fetilleres, endevinadors o endevinaires (vaja, bruixes i bruixots) que han practicat les arts de la geomància, nigromància, cartomància, quiromància… i tota mena d’arts màgiques per aconseguir amor o fortuna, o per dur la maltempsada, que provoca grans danys.

Hi ha moltes llegendes a les nostres terres sobre belles dones que apareixen als rius. Fins i tot, tenim poblacions o llocs vinculats a elles; com ara, el Gorg de la Goja, la Cova de les Encantades… També se les coneix com a dones d’aigua, aloges, paitides…

També tenim la molsosa, mestressa del bosc, amb el cos cobert de molsa i pelatge herbós, que els carboners foragitaven amb foc i pedres.

Però per bèsties que cal témer, tenim els dracs o serpents, com és el cas de la Tarasca, la vibra/víbria/brívia, el griu o el basilisc.

Tenim gegants, com el Gegant del Pi, nom amb el qual es coneixia al Fort Farell.

I no podien faltar els monstres per espantar la canalla, com el Papu, el Butoni o el Marraco.

Però no pot ser pas terrorífic, sempre tenim l’opció d’anar al País de Cucanya o de Xauxa per a gaudir la vida!