IL·LÚS (agost 2018)
En els darrers temps, ens movem entre “tenir il·lusió” i “ser uns il·lusos”, així que és una paraula del mes que ja feia falta treballar…
Un il·lús o il·lusa és aquella persona que es deixa enganyar per una il·lusió, una esperança sense fonament real.
Però no és cap il·lusió el fet que aquest mot és molt útil per jugar a Scrabble en català!
Segurament, tots sabeu que la paraula més curta per utilitzar l’endimoniada ela geminada és l’al·lè, de tres fitxes. Però què passa si no tens aquestes dues vocals disponibles? Aquí és on agafen força les paraules de quatre fitxes. Afortunadament, n’hi ha moltes i bona part d’elles són d’ús comú: til·la, rul·lo, il·lès, ral·li… i el nostre il·lús.
De la mateixa idea de la il·lusió tenim dos verbs: il·lusionar i, desgraciadament, desil·lusionar. Un acte pot ser il·lusori, com el que fa un il·lusionista (el món de l’il·lusionisme es nodreix de la gent il·lusionable: si no te’l creus una mica, quina gràcia té el truc?).
Hi ha fets il·lusionadors que ens fan avançar i veure el futur amb esperança, com per nosaltres és poder anar a Prada o Torquay.
Per il·lustrar ens cal un il·lustrador (o il·lustradora), que ens faci una il·lustració com cal.
Si ens trobem amb un personatge il·lustre no ens hem d’oblidar de tractar-lo d’il·lustríssim, si es dona el cas.
En fi, us desitgem un bon estiu i esperem que aquesta paraula del mes us hagi estat il·lustrativa!
Deixa un comentari