TONY (juliol 2014)

Com ja ens va passar amb joni, és fàcil veure en tony un nom propi anglès (com Tony Curtis). Però… res més lluny de la realitat!

Aquest mot, tan suculent amb el dígraf NY (de 10 punts), és la conjugació baleàrica de la primera persona de l’indicatiu del verb tonyar (és a dir, fènyer/fonyar/funyir la pasta de pa i donar-li forma). Si li donem una ullada al Diccionari català-valencià-balear, veurem que té més acepcions: fer tonys, abonyegar (Vall d’Àneu) o cavar la terra profundament per a sembrar-la (Cullera, Gandia, Dénia, Pego, Sanet).

El que comporta que podem allargar la paraula amb d’altres desinències d’aquest verb: tonyaré, tonyes, tonyava, tonyades…

fixat_tony 

Tonya no només és una forma de conjugació més, sinó també un substantiu (crosta del pa, i també pa de forma rodona, fogassa o coca rodona, composta de farina, patata, ous, oli i sucre, que es fa per Pasqua).

Sense sortir del vocabulari gastronòmic, tenim la socorreguda tonyina, que amb les seves variants (tonyines, tonyinaire/s, tonyiner/s/a/es), ens donen més opcions. I, fins i tot, la podem allargar per davant, si conjuguem el verb atonyinar.

Però en una partida tancada, tony ens pot salvar la vida si sabem que el verb atonyar també existeix (cavar [la terra] fins a un pam de fondària, com a mínim).

Com podeu veure, i tal com diria Tony Curtis si hagués nascut aquí, «els catalans, de les pedres treuen pans», però, és clar, després de tonyar la massa.

#motsgabia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada