DUX (setembre 2013)

Tornem de vacances i recuperem una paraula del passat històric d’Itàlia.

Qui més qui menys, tendim a relacionar dux amb duc o alguna cosa similar. I no ens equivocaríem!

Dux era el títol que tenia el príncep o magistrat suprem a les repúbliques de Venècia i Gènova, allà per l’any de la picor.

Retrato del dux Leonardo Loredan usando el tradicional corno ducale (Giovanni Bellini, después de 1501, National Gallery de Londres).

Potser no és la paraula més llaminera per treure una “X” del faristol (una xa, xe o xo són més fàcils d’aconseguir i costa menys fer una paret), però si tens, al tauler o al faristol, una “U” i una “D” (que no són lletres massa complexes, però sí un pèl molestes en segons quines situacions), és la paraula ideal per a fer neteja aconseguint, alhora, una bona jugada.

Donat el seu origen estranger, la paraula dux té unes possibilitats molts minses de crèixer: només es pot fer el plural (duxs).

Malgrat el poc joc que dóna dux, no cal oblidar aquesta paraula. De vegades, un antic príncep italià pot venir al nostre rescat (amb cavall blanc o sense) i salvar-nos una partida.

#laparauladelmeslh

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada